El poble es va formar a la segona meitat del segle XII a redós del seu castell, del qual tan sols resta el topònim del tossalet on estava situat.

El primer document on surt esmentat el nom i el castell de Blancafort data del 1207, quan Pere Romeu i Arnau Fitor deixen al monestir de Poblet un cens anyal de 2 sous.

El 1359, el poble pertanyia a la vegueria de Montblanc. El 1387, entrà a formar part del Ducat de la mateixa vila de Montblanc i va restar sotmès a la seva sobirania.

La història del poble entre els segles XIV i XVII travessa un període de decadència, caracteritzat pels estralls provocats per les successives epidèmies, plagues i guerres que assolaren el territori.

En arribar al segle XVIII, durant la Guerra de Successió, el poble es posà a favor de l'arxiduc Carles i va sofrir els batecs dels exèrcits de Felip V. Amb el Decret de Nova Planta, Blancafort passa a pertànyer al corregiment de Tarragona, partit de Montblanc.

Seguint la incidència econòmica de la vinya, experimentà un important creixement demogràfic durant la segona meitat de segle.

Patí després les conseqüències de la Guerra del Francès. L'any 1811, el poble fou saquejat per les tropes del general Suchet. Sense temps per recuperar-se d'aquesta guerra, la gent estigué dividida per les lluites entre liberals i absolutistes. El poble, de tendència carlina, sofrí els embats d'ambdues parts durant aquestes guerres.