Impulsat per AOC

Ajuntament Totes les administracions
Vols canviar la mida? A A A











SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL:

AMB EL SUPORT DE:




Et trobes a:  Portada > Notícies Carta de la direcci...
 

19-04-2020

[Tornar]

Carta de la direcció del Cap Montblanc 18-04-2020

...I ara què?

 

Benvolguts/des,

 

Quan sobrepassem el primer mes de confinament, quan ja se’ns comença a fer llarg a tots plegats, quan comencem a veure’ns les orelles la qual cosa ens permet pensar en el futur post-confinament, amb tot el que hem deixat per fer i amb tot el que caldrà fer per recuperar la normalitat, dues preguntes se’ns plantegen de forma reiterada als professionals:

Quan més ha de durar aquesta situació?

I després del confinament, què caldrà fer?

Dues circumstàncies fan la resposta molt difícil. La manca d’experiència amb una malaltia nova que ignorem com es comportarà en un futur i la i imprevisibilitat d’un govern que concentra tot el poder decisiu i la compra centralitzada de material diagnòstic, preventiu i de tractament que reparteix com vol, i que pren les decisions que no s’adapten a la realitat de cada territori sinó que son uniformes, simultànies i igualitàries per a tot l’estat.

L’OMS ha fet unes recomanacions concretes per començar a aixecar el confinament, de forma gradual i progressiva:

1.- Controlar la transmissibilitat. Això passa quan R0 és menor d’1. És a dir, quan cada malalt contagia a menys d’un nou cas de mitjana, el que determina la inflexió de la famosa corba evolutiva que ens te a tots pendents.

La superació de la cresta (el pic de la referida corba) ens ha de permetre superar la fase de transmissió comunitària i tornar a la traçabilitat de cada contagi, com al principi.

2.- Detectar els nous casos, aïllar-los i, si cal tractar-los, fer-ne un seguiment acurat i vigilar els seus contactes. Aquí hi juga un paper primordial l’Atenció Primària, però perquè ho faci a ple rendiment cal dotar-la de l’equipament necessari.

En aquesta fase urgeix disposar dels test serològics que identifiquen la situació de vulnerabilitat de cada persona, els quals, per cars que siguin, són sempre molt més barats que seguir confinant una persona immune, que podria estar treballant sense cap risc ni per ella ni per als seus companys de feina.

Control de casos importats: Aquí el tancament de fronteres te una importància cabdal (com ho han entès la majoria de països, però també cal protegir les zones més sanejades del país del turisme interior i d’usuaris de segones residències procedents de zones més afectades i, en aquesta protecció, hi tenen un paper fonamental la policia local i els Mossos.

3.- Disposar d’una comunitat sensibilitzada, conscienciada i compromesa, amb educació sanitària suficient perquè adopti actituds col·lectives que dificultin l’expansió de l’epidèmia.

4.-  Disposar d’un sistema sanitari que garanteixi una eventual nova envestida. És a dir, comptar amb hospitals no col·lapsats i disposar sempre de places d’UCI buides. Aquí cal recordar que a Catalunya, gràcies a una encertada política hospitalària d’excepció i a l’adaptació i l’extenuant treball dels professionals, no s’ha arribat a donar aquest col·lapse de forma absoluta.

5.- Control de brots en residències geriàtriques i control en el número d’afectats entre els professionals de la salut. Els dos paràmetres que, sense cap mena de dubtes, es porten pitjor a l’estat espanyol i que obeeixen a una mateixa causa, la manca de protecció adequada als professionals assistencials durant les primeres setmanes de l’epidèmia. A Espanya la meitat dels morts s’ha produït en residències geriàtriques i són líders mundials en índex de metges i infermeres afectats.

6.- Mesures de control en centres de treball i acadèmics a l’objecte que deixin de ser focus d’infecció.

Quan l’OMS va redactar aquest informe, el confinament absolut imperava a tot l’estat i, per això, ni les empreses ni les escoles o universitats constituïen cap perill epidemiològic perquè estaven tancades, essent, segons la mateixa OMS l’única condició de les sis proposades, que es donava plenament a totes les comunitats autònomes.

Malgrat tot, el Gobierno de España, prescindint de l’opinió dels seus propis assessors mèdics i en contra de les recomanacions de la Comissió Europea, ha pres la decisió d’aixecar el confinament total aquest dilluns de pasqua (feiner fora de Catalunya), amb sorpresa internacional i malgrat les peticions de diferents governs autonòmics i organismes professionals. Caldrà esperar les dues setmanes del període d’incubació màxim per avaluar els efectes del decret governamental.

L’informe de la Comissió Europea recomana un desconfinament lent, progressiu, pas a pas, valorant els efectes d’un pas abans de fer-ne de nous, fent us de proves diagnòstiques (PCR-SARS.CoV.2) confirmatòries per a casos sospitosos, sense restriccions malalts i, a l’hora, estudis poblacionals amb proves serològiques massives per conèixer l’estat de defenses de la ciutadania i aplicant confinaments selectius, només a qui li calgui.

Es fa difícil saber que passarà amb l’epidèmia de COVID.19 desconeixent les intencions del govern central en l’adquisició i repartiment d’aquestes analítiques (de les quals en te el monopoli), en l’obligatorietat i entrega de mascaretes per als desconfinats, així com en les eventuals anul·lacions de les condicions d’aïllament individual, de tancament de centres esportius i comercials i d’establiments turístics, de prohibició d’aglomeracions, de limitacions en la lliure circulació de persones, etc.

Tampoc és gaire més previsible el mateix virus. Migrarà a l’hemisferi sud quan vingui la calor cercant climes més frescos, com fan la majoria de virus respiratoris? Presentarà moltes mutacions en el seu pas d’una persona a una altra, comprometent així l’eficàcia de la vacunació, com passa amb la grip? Induirà immunitat definitiva i perpètua o serà una immunitat efímera? 

Moltes variables per poder establir una hipòtesi amb un mínim de rigor.

 

 

Laura Ruiz de Porras i Rosselló

Directora del CAP Montblanc-l’Espluga